Perquè, ningú sap com son les coses, fins que et pasen a tu mateix. Perquè, gairebè tothom, quan veu a gent que està malalta només amb una cama, es riuen perquè veritablement no saben que es estar així. Quan la gent veu pel carrer a dones primes, es pensen que són anorèxiques, es burlen... veritablement no saben que es l’anorèxia i estar en un hospital per això. Quan diuen que anem amb compte amb les coses, en per ejemple, no llençar-se al buit sense haber reposat, ho diuen per alguna raó… perquè, estar en coma no es divertit. I, encara que tinguis problemes al cervell, o que tinguis alguna enfermetat com ara cáncer, no vol dir que no siguis especial. Cada persona és especial per tots els defectes que pugui tenir. Això és ser una Polsera Vermella. Lluitar pel que vols, ser com ets, que no t’importi el que pensi la gent, seguir endevant sense una o dues cames, amb problemes o sense problemes, sent prima o grossa, estant en coma o no. Polseres vermelles, ha sigut la primera i unica sèrie que ha demostrat el que es lluitar per la vida, la sèrie que ha ensenyat a tothom que és estar entre la vida i la mort… Gràcies a p v, la gent s’ha adonat de tot el que és l’hospital. No sempre és trist estar ingresat allà; pots fer amics, divertir-te, pasar-t’ho genial. Les enfermetats, quan les pots compartir amb altres, son molt millors.
POLSERES VERMELLES..
No hay comentarios:
Publicar un comentario